Back دیوید هلفقات AZB David Helfgott Danish David Helfgott German David Helfgott English David Helfgott Spanish David Helfgott Basque دیوید هلفگات Persian David Helfgott Finnish David Helfgott French דייוויד הלפגוט HE
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 maig 1947  (77 anys)Melbourne (Austràlia) |
| Virtuós | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Bellingen (en)  Perth |
| Nacionalitat | Austràlia |
| Formació | Royal College of Music Mount Lawley Senior High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Ocupador | West Australian Opera (en) |
| Gènere | Música clàssica i romanticisme musical |
| Professors | Alice Carrard |
| Influències | |
| Instrument | Piano i piano de cua |
| Família | |
| Cònjuge | Gillian Helfgott (1984–2022), mort del cònjuge |
| Pare | Elias Peter Helfgott |
| Germans | Les Helfgott |
| Premis | |
| |
| Lloc web | davidhelfgott.com |
       
| |
_-_Taken_on_Saturday,_19th_March_2011_at_1-23pm._-_panoramio.jpg)
David Helfgott (Melbourne, 19 de maig de 1947) és un pianista australià. Va néixer en una família jueva d'origen polonès. La seva vida va inspirar la guardonada pel·lícula Shine del director australià Scott Hicks, protagonitzada per Geoffrey Rush. És especialment conegut per la seva pertorbació mental i pel seu excel·lent domini del piano.
Helfgott va adquirir reconeixement com a nen prodigi després que el seu pare comencés a ensenyar-li el piano als sis anys. Quan va arribar a l'edat de deu, va estudiar sota la tutela de Frank Arndt, un professor de piano de la ciutat de Perth, i va guanyar diverses competicions locals, unes vegades sol, i altres amb la seva germana Margaret Helfgott.
A l'edat de 14 anys, la comunitat musical australiana, liderada pel periodista Perth James Penberthy i l'escriptora Katharine Susannah Prichard, va recaptar diners per anar als Estats Units a estudiar música. Això no obstant, Peter Helfgott, el seu abusiu pare, va negar el permís, argumentant que no estava llest per a ser independent. Segons conten els germans de David, va arribar a pegar-li fins al grau de deixar-lo inconscient. Als 19 anys, David va guanyar una beca per a estudiar en el Royal College of Music de Londres (Anglaterra) durant tres anys, on va estudiar amb el professor Cyril Smith.
Durant la seva estancia a Londres va començar a evidenciar més símptomes d'una malaltia mental. El seu doctor a Austràlia, Chris Reynolds, a qui va conèixer vint anys després, va dir que sofria d'una ansietat aguda i neurosi. El llibre de Gillian Helfgott, Shine (Ediciones B, 1997), cita verbatim com David interpretava la seva pertorbació emocional:
| « | Tot és culpa del papi. Tot és culpa del papi [...]. El Pare tenia dintre d'ell una espècie de dimoni i un àngel al mateix temps, i va anar així tota la meva vida. El Papa sempre va tenir un diable i un àngel tota la seva vida. És com una dicotomia, un desdoblament. | » |
Va tornar a Perth el 1970, i es va casar amb la seva primera esposa Clara el 1971. També va participar en diversos concerts de la Australian Broadcasting Corporation. Després del seu divorci, va ser internat en Graylands, un hospital mental de Perth. Durant els deu anys següents, va rebre tractament psiquiàtric que incloïa antipsicòtics i electroxoc. El problema amb el seu pare no va ser abordat amb aquest enfocament biologicista.
El 1984, després de presentar-se durant alguns anys en un bar anomenat Ricardo's, va conèixer a l'astróloga Gillian Murray. Pocs mesos després es van casar i va continuar una exitosa carrera durant els anys 80 i 90 a Austràlia i a Europa. El 1994 va tocar a Rússia, però la seva gira mundial el 1997 va portar poques crítiques.
Helfgott generalment prefereix tocar música romàntica, en gran part Modest Mússorgski, Serguei Rakhmàninov, Frédéric Chopin, Franz Liszt, Robert Schumann i Nikolai Rimski-Kórsakov.